■ seductor
| | seductora

Etimologia: del ll. ecl. seductor, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que sedueix.
    2. Que plau i atreu per la seva bellesa, gràcia, etc. Una dona seductora.
  2. adjectiu figuradament Que entusiasma, que encoratja. Una teoria seductora.
  3. masculí i femení Persona que sedueix o que ha seduït algú.