■ segellador
| | segelladora

Etimologia: del ll. sigillator, -ōris ‘fabricant de marques, segells’ 1a font: s. XIV
  1. adjectiu i masculí i femení Que segella.
  2. tecnologia
    1. adjectiu i femení Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica.
    2. femení Màquina o estri de segellar.
    3. femení Màquina per a tancar per soldadura els envasos de pel·lícula plàstica.