■ segellar

Etimologia: del ll. sigillare ‘marcar amb un signe’ 1a font: 1272
    verb transitiu
    1. Marcar amb l’empremta d’un segell per garantir la validesa, l’autenticitat d’un document, per cloure un plec, etc. Segellar una carta. Segellar un sobre.
    2. Tancar amb segell. La policia va segellar l’habitació del crim.
  2. figuradament Comunicar un determinat caràcter a una obra. L’autor segella amb el seu estil aquesta novel·la.
    1. Ratificar (un acord, una resolució, etc.). Van segellar el pacte amb una encaixada.
    2. Concloure, donar fi. Un gol magnífic va segellar la victòria de l’equip.
  4. tecnologia
    1. Fer hermètica una juntura omplint o recobrint-ne l’escletxa amb un material segellador.
    2. Soldar un envàs de plàstic.
    3. Retractilar.