■ seguida

Etimologia: de seguir 1a font: s. XV, I. de Villena
    femení
  1. Acció de seguir.
  2. de seguida locució adverbial Sense tardar. Espera’m un moment: vindré de seguida.
  3. de seguida que locució conjuntiva Tot seguit que, així que. De seguida que el va veure es va adonar que la situació era greu.