■ senabre

Etimologia: del ll. sinapi, amb -r- per probable influx de gingebre, ginebre, pebre
    masculí
  1. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica mostassa 1 1.
  2. un (o un gra de) senabre figuradament Res absolutament. No quedava un senabre al rebost.
  3. un senabre de Gens de. No té un senabre de roba.