■ sensitiu
| | sensitiva

Partició sil·làbica: sen_si_tiu
Etimologia: del b. ll. sensitivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu fisiologia animal
    1. Relatiu o pertanyent als sentits o a les sensacions.
    2. Capaç de rebre o de transmetre una sensació.
  2. adjectiu psicologia Que té sensibilitat.
  3. femení botànica Planta herbàcia perenne, de la família de les mimosàcies (Mimosa pudica), de fulles pinnaticompostes, que es retreuen en tocar-les, de flors purpúries i fruits en llegum, originària del Brasil.