■ sentina

Etimologia: del ll. sentina, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. construcció naval Part inferior d’una embarcació, al fons del buc, on s’acumula l’aigua procedent de la neteja de les bodegues o que entra pels costats, per les cobertes, etc., i que n’és extreta amb bombes.
  2. per extensió Lloc ple d’immundícies.
  3. figuradament Aquell lloc era una sentina de tots els vicis.