■ senyoria

Partició sil·làbica: se_nyo_ri_a
Etimologia: b. ll. senioria, íd. 1a font: 1249
    femení
  1. història
    1. Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
    2. Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
    3. Territori sota la jurisdicció d’un senyor.
    4. Casa on habitava el senyor jurisdiccional d’un lloc.
  2. Tractament honorífic donat a certes persones per la seva dignitat, càrrec o autoritat. Vostra senyoria.