■ serreig

Partició sil·làbica: ser_reig
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *cirrellum, dimin. de cirrus ‘rínxol’ (v. serrell)
masculí botànica Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de les gramínies (Setaria sp), de fulles paral·lelinèrvies i d’espigues compactes terminals, que comprèn el serreig aferradís (S. verticillata), el serreig d’aresta groga (S. glauca) i el serreig verd (o miller) (S. viridis).