■ seu3 | seva [o seua]

Pronúncia: séw
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. vg. seus, substitut del cl. suus per analogia amb meus ‘meu’; el fem. analògic corresponent és relativament modern i de primer fou seua 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de tercera persona: d’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles. En Pere, el seu fill i la seva dona.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles. Davant seu. Vora seu.
  2. els seus Els de la seva família, del seu partit, etc.
    1. anar a la seva (o per les seves) Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència.
    2. dir-hi (algú) la seva Expressar la pròpia opinió.
    3. fer la seva Obrar amb independència, encara que sigui en perjudici d’altri.
    4. sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.
    5. una (o alguna) de les seves Una malifeta, una entremaliadura. A les festes sempre en fa alguna de les seves.


    4. Vegeu també:
    seu2
    seu1