■ signe

Homòfon: cigne
Etimologia: del ll. signum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Allò amb què una cosa és representada.
    2. diagnosi Fenomen que, reconegut pel metge en l’organisme del malalt i apreciat per ell, permet d’arribar a la diagnosi i al pronòstic d’una malaltia determinada.
    3. entomologia En alguns insectes, formació esclerificada de la bossa copuladora de les femelles.
    4. comunicació Associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant.
    5. litúrgia i religió Senyal, esdeveniment o paraula que hom interpreta com a manifestació i presència del transcendent o diví.
    6. matemàtiques Símbol emprat per a indicar una operació o caracteritzar una magnitud.
    7. música Nom donat als diferents senyals gràfics que complementen les notes d’una partitura i en permeten una interpretació correcta (silencis, dinàmica, ritme, etc.).
    8. signe del zodíac astronomia i astrologia Cadascuna de les dotze parts en què hom suposa dividit el zodíac.
    9. signe descendent astronomia Cadascun dels signes del zodíac pels quals passa el Sol des del solstici d’estiu fins al solstici d’hivern.
    10. signe notarial dret Senyal particular i registrat que cada notari dibuixa a mà abans de la signatura que autoritza un document públic.
    11. signe òptic mineralogia Propietat que presenten els minerals anisòtrops transparents, quan, tallats en làmines primes, hom els observa al microscopi amb llum polaritzada (paral·lela o convergent), nícols creuats i un compensador intercalat en el tub del microscopi.
  2. Moviment, acció, gest, amb què hom assenyala una persona o un objecte, expressa un pensament, dona a conèixer una ordre, un desig, etc. Em va fer signe que el seguís. Si em parles amb signes, no t’entenc.