■ simpatia

Partició sil·làbica: sim_pa_ti_a
Etimologia: del ll. sympathia, i aquest, del gr. sympátheia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Fenomen en virtut del qual un ésser reprodueix per influència o per imitació les modificacions d’un altre ésser. Posar-se una corda a vibrar per simpatia quan hom en fa vibrar una altra prop d’ella.
    1. Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra. Tenir simpatia per una persona. Sentir simpatia per algú.
    2. Manera d’ésser i caràcter d’una persona que la fan atractiva o agradable als altres. Un home ple de simpatia.
    3. filosofia Sentiment o estat afectiu consistent en el fet de participar en els estats afectius dels altres, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d’atenció reflexiva.
    4. Tendència de dues coses a unir-se o a actuar l’una sobre l’altra. La simpatia entre el ferro i l’imant.
  3. medicina
    1. Relació que existeix entre el cos i la ment per la qual ambdós s’influeixen mútuament.
    2. Influència morbosa produïda en un òrgan o una part per malaltia o alteració d’un altre.
    3. Influència transmesa d’un individu a un altre per imitació.