■ sobtar

Homòfon: sobtà
Etimologia: de sobte 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Sorprendre algú quelcom que s’esdevé bruscament, d’improvís. La mort el va sobtar quan es disposava a tornar a la pàtria. La seva intervenció ens va sobtar a tots.
  2. pronominal
    1. Malmetre’s alguna cosa perquè ha sofert una modificació excessiva a causa d’una intensificació brusca de l’agent modificador.
    2. especialment Coure’s massa, superficialment, el pa, les viandes, etc., per excés de foc. Les croquetes s’han sobtat: tenies el foc massa fort.
    3. especialment adoberia Agafar mal aspecte i esdevenir trencadís el cuir per la sola a causa d’haver estat sotmès a l’acció d’aigua d’escorça massa carregada.
    4. especialment agricultura Malmetre’s els sembrats a causa d’un vent calent i sec.