■ solc

Etimologia: del ll. sŭlcus, íd. 1a font: 1372
    masculí
    1. agricultura Cavitat longitudinal que fa en el sòl l’arada o un altre instrument semblant.
    2. tornar a solc (algú) Tornar a ben obrar.
  2. per analogia
    1. Senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa una cosa en una altra en arrossegar-s’hi tot penetrant-hi.
    2. Sec o arruga longitudinal.
    3. Traç de llum, fum, etc., que deixa en l’aire un cos en moviment, un llamp, un avió, etc.; deixant.
    4. anatomia animal Depressió o canal lineal superficial; fissura.
    5. botànica Nom aplicat a qualsevol concavitat superficial, estreta i allargada.
    6. botànica Colp.
    7. electroacústica i música Empremta acanalada i en espiral d’un disc fonogràfic que constitueix el suport de la informació sonora enregistrada.
    8. nàutica Senyal o rastre efímer que deixa, en la superfície de l’aigua, el pas d’una embarcació; deixant.