■ sortilla

Etimologia: del ll. sorticŭla ‘butlleta o altre objecte per a votar o tirar les sorts’, dimin. de sors, sortis ‘sort’
    femení dialectal jocs d’entreteniment
  1. Anella penjada enmig d’un cos, la qual ha d’ésser enfilada en el joc de la sortilla.
    1. Joc en què, corrent a cavall, es tracta d’enfilar amb una llança, canya, etc., una anella penjada.
    2. Joc de carrer en què, passant corrents, es tracta de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc., fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell.