■ soscaire

Partició sil·làbica: sos_cai_re
Etimologia: probablement de sots- i caire, en el sentit de ‘arran d’un caire o cantell perillós’ 1a font: 1840
    masculí
  1. Cas desgraciat fortuït.
  2. Dany, perjudici, pèrdua, imprevists. Que Déu l’alliberi d’altres soscaires més grans!