■ sospita

Etimologia: de sospitar 1a font: 1259
    femení
    1. Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.
    2. Temença del qui sospita d’algú. Despertar una cosa sospites.
  2. Aparença, indici, que fa sospitar alguna cosa. Que això sigui així, ningú no en pot tenir la més lleu sospita.