■ substitutiu
| | substitutiva

Partició sil·làbica: subs_ti_tu_tiu
Etimologia: del ll. td. substitutivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Dit d’una cosa que, en l’ús, en pot substituir una altra.
  2. masculí Cosa que hom pot usar en lloc d’una altra.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Succedani.