■ subtractiu
| | subtractiva

Partició sil·làbica: sub_trac_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. subtractus, -a, -um, participi de subtrahĕre ‘substreure’
    adjectiu
  1. Que té la virtut de sostreure.
  2. matemàtiques Que resta, que duu el signe menys (-). Terme subtractiu.