■ suficiència

Partició sil·làbica: su_fi_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. td. sufficientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de suficient.
    1. Confiança en si mateix.
    2. Manifestació exagerada d’aquesta confiança. Donar-se algú aires de suficiència.