■ suïcidi

Partició sil·làbica: su_ï_ci_di
Etimologia: del b. ll. suicidium, formació culta analògica sobre la base del ll. homicidium, amb el primer element, ll. sui ‘de si mateix’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. psicologia i sociologia Acció de suïcidar-se, realment consumada o simplement intentada i àdhuc simulada.
  2. hiperbòlicament Acció extremament perillosa, arriscada. Conduir aquest cotxe tan atrotinat és un suïcidi.