■ summitat

Etimologia: del ll. summĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Punt més alt d’una cosa; cim. En la summitat d’una alta muntanya.
  2. figuradament Arribar a la summitat de la fama. La summitat de l’art, de la ciència.