■ supletori
| | supletòria

Etimologia: del b. ll. suppletorius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu
    1. Que supleix una deficiència, supletiu.
    2. Que complementa.
  2. adjectiu i masculí telecomunicacions Dit de l’aparell telefònic connectat a un de principal.