■ súplica

Etimologia: de suplicar 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de suplicar.
  2. Paraules o escrit amb què hom suplica una cosa.
  3. diplomàtica i dret Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia.
  4. recurs de súplica dret processal Recurs d’apel·lació interposat contra resolucions de les audiències i del tribunal suprem davant la mateixa sala que hagi dictat sentència resolutòria d’incidents que es promoguin durant la segona instància o durant el procediment de cassació.