■ suspendre

Etimologia: del ll. suspendēre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. [emprat especialment en participi passat]
    1. Tenir una cosa en l’aire de manera que pengi. Una bola suspesa per un fil al sostre.
    2. figuradament L’auditori estava suspès dels seus llavis.
    1. Tenir algun temps deturat el curs d’una cosa. Suspendre els treballs començats.
    2. Diferir momentàniament. Suspendre els pagaments. Suspendre una sentència.
  3. Privar algú per algun temps del seu càrrec, de les seves funcions, del seu sou, etc. Suspendre un professor de les seves funcions i el seu sou.
    1. Negar l’aprovació a un examinand. Dels vint estudiants d’aquell curs n’han suspesos quatre.
    2. usat absolutament El professor de matemàtiques suspèn molt.
    1. Rebre la qualificació de suspens (en una assignatura). Pel juny vaig suspendre el llatí.
    2. usat absolutament He tornat a suspendre.