■ tafur
| | tafura

Etimologia: potser de l’armeni thaphúr ‘vagabund’, aplicat de primer al soldat de tropa auxiliar dels croats, que saquejava, o bé d’un rei Tafur de la primera croada, que seria l’armeni tagavor ‘rei’, transcrit en forma arabitzada takfûr 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
  1. Jugador d’ofici, tafurer.
  2. El qui freqüenta les cases de joc.