■ taleia

Partició sil·làbica: ta_le_ia
Etimologia: relacionat amb ataleiar-se ‘ocupar-se intensament en una cosa, concentrar l’atenció’, variant del ja ant. atalaiar i talaiar ‘mirar de lluny’, der. de talaia 1a font: c. 1900, Maragall
    femení
  1. Ocupació, treball, etc., en què hom esmerça assíduament i sol·lícitament la seva activitat.
  2. Dèria, idea fixa, insistent. La tafaneria era per a ella una autèntica taleia.