■ tamariu

Partició sil·làbica: ta_ma_riu
Etimologia: del ll. tamarix, -īcis, íd. 1a font: 1318
masculí botànica Gènere de petits arbres o arbusts de la família de les tamaricàcies (Tamarix sp), de flors petites, blanques o rosades, en raïms i fruits capsulars. Cal destacar el tamariu africà (T. africana) i el tamariu gàl·lic (T. gallica).