■ tantost

Etimologia: de aitant i tost (v. aitambé) 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. adverbi
    1. Tot seguit, immediatament. Entrà a dins i la porta tantost es tancà.
    2. De poc. He caigut, i tantost em trenco el cap. Tantost que no em pega: no s’ha enrabiat pas poc!
  2. conjunció
    1. Tot just. Se n’anà tantost apuntava el dia.
    2. tantost com locució conjuntiva Tot seguit que, així que. Tantost com foren arribats, començaren a parlar d’afers.