■ taure

Partició sil·làbica: tau_re
Etimologia: del ll. taurus ‘toro’
    masculí
  1. astrologia Segon signe del zodíac.
  2. [en majúscula]
    1. astrologia Segona zona del zodíac que recorre el Sol a la meitat de la primavera.
    2. astronomia Constel·lació zodiacal situada entre les de Perseu, el Cotxer, els Bessons, Orió, Eridà, la Balena i Àries.