■ teatre

Partició sil·làbica: te_a_tre
Etimologia: del ll. theatrum, i aquest, del gr. théatron, íd., der. de theáomai ‘mirar, contemplar’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
  1. teatre
    1. Edifici destinat a la representació d’obres de diferent gènere, literari (tragèdia, comèdia, sainet, vodevil, etc.) o musical (revista, sarsuela, opereta, òpera) o altres modalitats (mim, d’ombres, etc.).
    2. teatre d’òpera Teatre dedicat principalment o exclusivament a espectacles d’òpera.
  2. per extensió
    1. L’edifici amb els qui el dirigeixen, la companyia d’actors que hi representa, etc. El Teatre X no s’adherí a la vaga.
    2. Públic que assisteix a una representació teatral. Els aplaudiments de tot el teatre.
  3. teatre Representació pública d’una obra teatral.
  4. per extensió
    1. Professió d’actor. Dedicar-se algú al teatre. L’actor X ja fa temps que deixà el teatre.
    2. Literatura destinada a ésser representada. Aquest escriptor, aquest autor, coneix molt el teatre. Li agrada molt llegir teatre.
    3. Conjunt de les obres dramàtiques d’un autor, d’una època, d’un poble. El teatre de Molière. El teatre català del segle XX.
  5. figuradament
    1. Lloc on s’acompleix un esdeveniment. Polònia fou el teatre d’aquella guerra.
    2. teatre d’operacions ciències militars Zona geogràfica on es desenvolupa el conjunt d’una campanya bèl·lica.
  6. figuradament
    1. Acció o accions de caràcter exagerat o espectacular, fetes per a impressionar. Aquest sempre fa teatre.
    2. cop de teatre Cop d’efecte.
  7. figuradament i antigament literatura A l’edat mitjana i posteriorment, títol freqüent que hom donava a obres de caràcter enciclopèdic o destinades a oferir una visió general sobre alguna matèria. Teatre del món. Teatre botànic. Teatre de la salut.