■ tell

Etimologia: del ll. vg. *tĭlius, ll. cl. tĭlia, íd., masculinització per analogia amb la majoria de noms d’arbres: alnus, fagus, fraxinus, malus, pinus, pirus, populus, ulmus, etc 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí botànica
    1. Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies (Tilia sp), de fulles simples i serrades, amb estípules caduques i flors groguenques o blanquinoses, fragants i que constitueixen la til·la. Hi ha el tell argentat (T. tomentosa), el tell de fulla grossa (T. platyphyllos) i el tell de fulla petita (T. cordata).
    2. fusteria Fusta del tell.
  2. Matapoll.