■ temperar

Etimologia: del ll. temperare ‘combinar proporcionadament tots els elements d’un tot’ 1a font: 1373
    verb
  1. transitiu Moderar, assuaujar. La marinada ha temperat l’ardor de l’aire. Temperar la fredor de l’aigua del bany afegint-hi aigua calenta. Temperar el rigor de la justícia.
  2. pronominal Acomodar-se, adaptar-se. Temperar-se a les circumstàncies.
  3. transitiu música Temprar.