■ tempestuós
| | tempestuosa

Partició sil·làbica: tem_pes_tu_ós
Etimologia: de tempestós, amb influx del ll. aestuosus ‘xardorós, esvalotat’ 1a font: 1429
    adjectiu
    1. Que constitueix o causa una tempestat. Fa un vent tempestuós.
    2. En què fa una tempestat. Una nit tempestuosa.
    3. Subjecte a tempestats. Un hivern molt tempestuós.
  2. figuradament Turbulent. Un debat tempestuós.