■ templet

Etimologia: de temple 1a font: 1839, DLab.
    masculí arquitectura
  1. Construcció de planta circular constituïda per una volta o petita cúpula sostinguda per sis o més columnes, que sol servir d’aixopluc a una estàtua.
  2. Construcció formada per un sostre sostingut per columnes que serveix per a posar-hi una imatge a l’interior; a mida reduïda pot formar part d’un altar.