■ temporitzar

Compareu: temporalitzar
Etimologia: del b. ll. temporizare, íd.
    verb intransitiu
  1. Diferir per tenir ocasió d’esperar un moment més favorable. Com que aleshores no podíem afrontar aquell repte, la millor solució era temporitzar.
  2. automàtica, automació i tecnologia Regular i controlar els moments d’inici o d’acabament d’una acció o d’una operació i la seva durada mitjançant temporitzadors.