■ tenalla2

Etimologia: del ll. tenacŭlas, dimin. de tenaces, -ium ‘lligams; grapes’, der. de tenax, -ācis ‘resistent’ 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. construcció En una fortificació, obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants entre dos bastions.
  2. tàctica Maniobra bèl·lica per tal d’aïllar una zona enemiga entre dues forces pròpies.
  3. plural
    1. ferreteria Alicates, especialment les grosses o les destinades a arrencar claus o a tallar filferro.
    2. medicina Instrument mèdic semblant a unes pinces, de branques fortes i tallants.



    4. Vegeu també:
    tenalla1