■ terebrant

Etimologia: del ll. terebrans, -ntis, participi de terebrare ‘perforar, trepanar’, der. de terĕra ‘perforadora, trepant’, i aquest, del terĕre ‘fregar, polir, triturar’, de la mateixa arrel de tarătrum ‘barrina’ (v. traire)
  1. adjectiu
    1. zoologia Dit de certs mol·luscs que foraden la roca, la fusta, etc.
    2. figuradament patologia Dit del dolor que produeix una sensació com si hom perforés la part malalta.
  2. masculí entomologia
    1. plural Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters, amb un oviscapte en les femelles.
    2. singular Insecte del subordre dels terebrants.