■ terna

Etimologia: v. tern 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. dret
    1. Llista de tres persones, proposades perquè un superior designi entre elles la que haurà d’exercir un càrrec.
    2. Dret que té la superioritat d’intervenir en la designació d’una persona per a un càrrec, sia presentant una terna, sia escollint una persona de la terna presentada.
  2. matemàtiques Conjunt de tres elements.