■ ternari
| | ternària

Etimologia: del ll. ternarius, -a, -um, íd. 1a font: 1391
    adjectiu
    1. Format per la reunió de tres elements.
    2. matemàtiques Triàdic.
    3. música Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts.
    4. música Dit d’una peça formada per tres fragments.
    5. química Dit del compost format per tres elements.
    6. eix ternari cristal·lografia Eix de simetria de rotació en el qual la superposició dels elements simètrics, en girar al seu voltant, és aconseguida tres vegades en una volta completa.
  2. sistema ternari (o numeració ternària) matemàtiques Sistema de numeració de base tres.