■ terral

Etimologia: de terra 1a font: c. 1900, Maragall
  1. adjectiu i masculí meteorologia Dit del vent que bufa de la terra cap a la mar, des del vespre fins a mig matí. Feia un terral fresc i seguit. Vent terral.
  2. masculí plural Terrassans.
  3. masculí Terrer d’on els rajolers treuen la terra per a fer les rajoles, etc.