■ tes
| | tesa

Etimologia: participi de l’ant. tendre, avui tendir 1a font: 1341
  1. adjectiu Dit d’una cosa flexible que es manté dreta, plana, ben llisa, com si la tibessin o perquè realment està tibant.
  2. femení
    1. Estesa, extensió.
    2. parar tesa dialectal Parar batuda en l’era.
  3. a tesa locució adverbial dialectal En tota l’extensió, sense limitació. Regar a tesa.
  4. a tota tesa locució adverbial Contínuament, sense interrupció. Treballar a tota tesa.