■ tetrarquia

Partició sil·làbica: te_trar_qui_a
    femení història
    1. Govern de la quarta part d’un país.
    2. Sistema de quatre sobirans, dos augusts i dos cèsars, implantat a l’imperi Romà per l’ordenament imperial de Dioclecià.
  2. Nom donat, des del temps de Pompeu, als petits reialmes de Judea.