■ tibar

Etimologia: d’origen incert, potser extracció de estibar ‘omplir, embotir’ 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Posar tibant o més tibant un cos flexible. Aquestes cordes s’han de tibar més.
    2. figuradament Obrar amb major esforç.
  2. intransitiu Estar tibant. Aquesta camisa em tiba per tots costats.