■ timoner2
| | timonera

Etimologia: de timó1 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al timó.
  2. masculí i femení marina, marítim Mariner que té cura de la maniobra del timó.
  3. femení construcció naval
    1. Lloc de la coberta on era col·locada la roda del timó.
    2. Tub metàl·lic per l’interior del qual passa l’eix del timó.
    3. Obertura practicada a la popa d’una embarcació, sobre el codast, que dona pas al tub metàl·lic pel qual passa l’eix del timó o, eventualment, el mateix eix.
  4. femení per analogia anatomia animal i ornitologia Rectriu.
  5. femení per analogia transports Seient fora del cos d’un carruatge petit, generalment damunt la part davantera dels braços, destinat a seure-hi el qui el menava.



    6. Vegeu també:
    timoner1