■ tirada

Etimologia: de tirar 1a font: s. XIII
    femení
    1. Acció de llançar, de deixar anar amb cert impuls.
    2. especialment armament Acció de disparar armes, de llançar projectils.
    3. especialment jocs d’entreteniment Acció de tirar els daus, les cartes o altres elements de joc damunt la taula. A la primera tirada vaig fer doble sis.
  2. Acció de tirar o de traçar una línia, un camí, etc.
  3. Inclinació que té una persona a anar a un indret determinat, a fer una cosa, etc. Al moll, no hi vaig gairebé mai: no hi tinc tirada. El noi no té gens de tirada als estudis.
    1. Extensió en llargària d’una peça de roba, d’una paret, d’un marge, etc. Aquesta paret ha de tenir més tirada.
    2. Distància, llargària de camí a recórrer. D’ací al molí encara hi ha una bona tirada.
    3. Tanda, sèrie o conjunt de coses que se segueixen. Va recitar de cor una llarga tirada de versos.
    4. Quantitat d’aigua, de vi, etc., que hom beu d’un cop.
    5. Fet de beure-se-la. Em voldríeu donar una tirada d’aigua?
    6. d’una tirada locució adverbial En un sol cop, sense interrupcions. Ha escrit vint planes d’una tirada.
  5. arts gràfiques
    1. Tiratge.
    2. Nombre d’exemplars impresos en un mateix tiratge.