■ torniquet

Etimologia: del fr. tourniquet, íd., alteració, per influx de tourner ‘girar’, del fr. ant. turniquet ‘cota d’armes’, var. de turniquel, der. del fr. ant. turnicle, tunicle, ll. tunicŭla, dimin. de tunĭca ‘túnica’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. tecnologia
    1. Nom de determinats aparells que giren al voltant d’un eix, com el rodet on hom cabdella les peces de seda per passar-les pel bany de color.
    2. especialment Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una a una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada.
  2. medicina i terapèutica
    1. Aparell que serveix per a comprimir l’artèria principal d’un membre per tal d’interrompre el curs de la sang i evitar l’hemorràgia.
    2. torniquet d’Esmarch Peça de goma resistent que hom aplica a l’arrel d’un membre.