■ toroidal

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia toroïdal]

Partició sil·làbica: to_roi_dal
Etimologia: de toroide
    adjectiu
  1. geometria
    1. Que té forma de tor o de toroide.
    2. Relatiu o pertanyent al toroide.
  2. física Dit d’un camp magnètic en què les línies de camp es disposen al llarg de cercles el centre dels quals és l’eix de revolució del tor en què són continguts.