■ torrat
| | torrada

Etimologia: de torrar
  1. adjectiu figuradament
    1. Guillat, tocat de l’ala, una mica forassenyat.
    2. Borratxo, bastant begut. Anava mig torrat.
  2. masculí
    1. Culot d’una pila de carbó.
    2. Tros de tronc o branca de pi, ample de corona des d’un pam, a mida de costal, que hom trosseja a quatre o cinc pams de llarg, i serveix per a cremar o estellar.
  3. masculí
    1. Cigró torrat.
    2. Avellanes, cigrons, etc., torrats que expenen parades i venedors ambulants. Et compraré un poc de torrat.
    3. Fira en què hom ven torrat.
    4. no menjar-se un torrat col·loquialment No tenir èxit en les relacions amoroses, no aconseguir lligar.
  4. masculí
    1. Efecte de torrar.
    2. Manera de torrar-se una cosa, especialment el cafè. Torrat natural, torrefacte.