■ totalitat

Etimologia: del b. ll. totalĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de total.
  2. Conjunt dels elements que constitueixen un tot. Fou aprovat per la totalitat dels assistents.
  3. filosofia En el quadre de les dotze categories del pensament d’I. Kant, categoria de la classe de la quantitat que expressa la unitat de la pluralitat.
  4. llei de totalitat psicologia Principi segons el qual tot allò que ha format part d’un tot mental sol fer reaparèixer aquest tot. És anomenada també llei de reintegració.
  5. totalitat d’un eclipsi astronomia Període de l’ocultació total de l’astre eclipsat.